Els plàstics són un exemple de la importància de continuar innovant al llarg del temps. Inicialment van ser una gran solució per a la vida moderna, però ara és evident l’impacte negatiu dels plàstics d’un sol ús (PSU). Per tal de protegir la salut, el medi ambient i el futur, cal posar fi a la nostra relació amb els PSU i continuar innovant amb solucions sostenibles.
El mar Mediterrani conté menys de l’1 % dels oceans del món, però representa aproximadament el 10 % de la biodiversitat mundial. Aquesta petita conca acull fins al 55 % de totes les partícules i concentrats de plàstic flotants al mar, i el 7 % de tots els microplàstics del món. Una bona prova d’això es pot percebre caminant per les vores del fons marí i les platges.
D’on prové tot plegat? La regió mediterrània és la quarta productora de plàstic del món, amb poblacions que produeixen algunes de les quantitats més altes de residus sòlids urbans per càpita, entre 208 i 760 kg/any. Els residus de les platges mediterrànies mostren un predomini de deixalles terrestres derivades principalment de les activitats turístiques. S’ha comprovat que les deixalles marines que es troben al llarg de la costa mediterrània augmenten al voltant d’un 40 % durant el període turístic de més afluència.

Alguns exemples de PSU són les bosses de plàstic, els plats, la vaixella, les palletes, els agitadors, els envasos d’aliments i begudes, els envasos, les tasses i les tapes de tasses, els filtres de cigarrets, els bastonets de cotó, les tovalloletes humides, les compreses i els globus, entre molts d’altres. Aquests productes, orientats a la comoditat de l’usuari, solen tenir uns costos baixos de producció i unes fases d’ús curtes. La naturalesa de qualsevol producte d’un sol ús és la disminució del seu valor, la qual cosa pot contribuir a la possibilitat de trobar PSU com a deixalles que contaminen el medi marí o embussen el clavegueram.
La pandèmia de la COVID-19 ha complicat les coses en introduir nous articles d’un sol ús, concretament mascaretes i guants, ja que ha augmentat l’ús únic de determinats productes per raons sanitàries i de seguretat, i ha fet augmentar els PSU relacionats amb el menjar i les begudes per emportar-se.
La quantitat de residus produïts no és l’únic repte. La mala gestió d’aquests residus continua sent un problema clau a tota la regió, i en alguns països els reptes són encara més importants. Els residus plàstics es llencen directament o s’aboquen al medi ambient, es filtren als rius i van a parar al mar. Atès que els països del sud del Mediterrani reciclen, de mitjana, menys del 10 % dels seus residus plàstics, cada any es produeixen aproximadament 6 milions de tones de residus plàstics mal gestionats. Això equival al pes de 24.000 balenes geperudes!
Aquest repte s’agreuja perquè la conca mediterrània és un mar semitancat amb una sèrie d’escorrenties estacionals o aportacions fluvials que contribueixen significativament a la càrrega de deixalles marines. Hi ha proves científiques que confirmen que la contaminació per plàstics constitueix una gran amenaça per a la biodiversitat marina i els ecosistemes del medi marí, la qual cosa posa en perill sectors econòmics clau, com la pesca i el turisme, a més d’afectar negativament la qualitat de l’aire i de l’aigua i, en última instància, la salut humana.