El lema de la COP27, «Junts per a la implementació», va delimitar clarament un objectiu d’actuació. Simon Stiell, secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), va subratllar aquest missatge d’unió en el seu discurs inaugural: «A París s’hi va concretar l’acord, a Glasgow s’hi va concretar el pla, i a Sharm El-Sheikh s’hi concreta el pas cap a la implementació.» Els responsables polítics en van prendre nota i van posar en marxa un seguit de negociacions tenses sobre la reducció progressiva dels combustibles fòssils i l’establiment del nou fons per a pèrdues i danys, entre altres aspectes. A la vegada, els passadissos eren un focus d’activitat en què l’energia col·lectiva se centrava a «mantenir viu l’1,5». L’harmonia resultant va posar de manifest la intenció de reforçar els compromisos, les polítiques i les promeses per aconseguir la implementació real

No és estrany que la COP27, coneguda com la COP de la implementació, acollís per primera vegada un Pavelló Mediterrani. Els esforços i èxits regionals comencen a tenir més pes en el context climàtic mundial. El Pavelló Mediterrani va acollir nombroses activitats, com ara 66 actes paral·lels, i va esdevenir un punt de trobada per a companys de la regió i de fora. El missatge que es va transmetre reafirmava que, en efecte, hi ha solucions. A la regió ja s’ha posat en marxa la transició cap a una economia circular que doni suport al consum i la producció sostenibles, i els passos en aquesta direcció suposen una aportació valuosa per a altres regions i per al procés climàtic mundial.

El dilluns 14 de novembre, va tenir lloc al Pavelló Mediterrani l’acte «Propelling SMEs and businesses into a green future» (Com impulsar les pimes i els negocis cap a un futur verd), organitzat per l’ENI CBC Med, l’objectiu del qual era trobar «aquesta fórmula màgica entre la competitivitat, l’adaptació al canvi climàtic i el pas cap a un món verd». Vincent Ernoux, de l’ENI CBC Med, va afirmar que «[aquesta fórmula] no és senzilla, però és factible». Mentre els ponents exploraven diferents opcions per donar suport a aquests models de negoci verds, els empresaris, per la seva banda, assenyalaven que l’interès en la transició ecològica depèn que hi hagi bones oportunitats de negoci. El fet de replantejar el problema com una oportunitat per arribar a solucions va permetre compartir projectes d’èxit per establir col·laboracions de cara a una comercialització satisfactòria.

Alessandro Miraglia, de MedWaves, ho va il·lustrar amb exemples concrets posats en pràctica a l’empara d’aquesta empresa, i va recalcar l’extraordinària oportunitat que suposen les economies circulars per evitar les emissions, regenerar els ecosistemes i millorar els nivells de vida. Va assenyalar que treballar plegats com una sola regió significa establir una base sòlida que permeti agrupar, impulsar i ampliar aquests beneficis. Miraglia també va destacar el Programa de suport als switchers , iniciativa emblemàtica de MedWaves, i va explicar com està estimulant la transició cap a una economia circular gràcies a la implicació directa de les empreses de la regió. Aquest programa fomenta la cooperació transfronterera mitjançant unes metodologies específiques que s’han configurat i desenvolupat per tal de generar beneficis per a la gent i el planeta: formar més de 400 experts regionals (la meitat són dones) per continuar compartint aquests models d’empreses circulars i donar suport al llançament de més de 300 empreses emergents ecològiques.

Alessandro Miraglia també es va referir al valor que té un programa d’aquestes característiques, atès que fomenta una implicació a llarg termini, i va subratllar que els resultats han ajudat a definir la teoria de MedWaves sobre el canvi. Va reflexionar sobre alguns exemples dels projectes actuals d’ENI CBC Med (dirigits per MedWaves) que han aconseguit inversions positives d’STAND Up!, GIMED i RESET  destinades a impactes igualment positius. Pel que fa a les conclusions, Miraglia va ser molt taxatiu: «La cooperació és essencial perquè la transició cap a l’economia circular sigui justa. Necessitem diàleg, necessitem coherència i necessitem sinergies si volem que aquesta transició cap a l’economia circular es produeixi d’una manera inclusiva i pugui oferir una socioeconomia justa i equitativa.»

L’acte paral·lel del 16 de novembre, «Mediterranean Biodiversity challenges: acting against marine litter» (Reptes de la biodiversitat mediterrània: la lluita contra els residus marins), el va organitzar la Comunitat Mediterrània Interreg de Protecció de la Biodiversitat (MBPC), el Programa Interreg MED i la Unió d’Universitats de la Mediterrània (Unimed) . Magali Outters, de MedWaves, es va unir a altres ponents per parlar de ciència, polítiques i pràctiques amb l’objectiu d’abordar els problemes que plantegen els residus marins, però també per destacar els coneixements de què ja es disposa i per identificar les possibles llacunes que encara hi ha a l’hora de fer front a les diferents amenaces que aquests residus suposen per a la Mediterrània com a punt crític de biodiversitat.

El debat, que prenia com a punt de partida l’existència de proves cada vegada més nombroses que demostren que les zones marines protegides estan sobreimpactades pels residus marins, va intentar definir polítiques integrals que permetin mitigar els efectes d’aquests residus en la vida marina mitjançant el foment de mesures a escala regional i l’aprenentatge a partir d’experiències in situ. Magali Outters va explicar les mesures eficaces que s’han pres, a més de destacar la manera com el lideratge de MedWaves aborda directament les pautes de consum i de producció no sostenibles. Després de referir-se a algunes experiències en què s’ha treballat directament amb els responsables polítics a la regió, va recalcar: «No hi ha una solució única per a tothom; hi ha moltes solucions per reduir els residus marins que es poden implementar mitjançant polítiques, però l’elecció s’ha de fer tenint en compte les condicions locals.» També va descriure algunes possibles mesures, com ara les campanyes informatives, l’ecoetiquetatge, els acords publicoprivats i les limitacions al consum. Finalment, va destacar, en concret, la necessitat de desenvolupar uns coneixements ben fonamentats sobre la producció i el consum d’articles de plàstic en l’àmbit local per poder avaluar adequadament les mesures estratègiques oportunes (tenint en compte els impactes socioeconòmics que comporten), així com de comprendre plenament les possibles alternatives sostenibles pel que fa als materials i els sistemes en què aquests materials es produeixen i es consumeixen.

«Realising circularity for just transition towards net-zero economies in the Mediterranean» (Portar a la pràctica la circularitat per aconseguir una transició justa cap a economies de neutralitat climàtica a la Mediterrània) va ser un acte paral·lel, organitzat per MedWaves, que tingué lloc el 16 de novembre. El moderador, Enric de Villamore, director de MedWaves, va obrir el debat afirmant que aquest era «probablement, un dels actes paral·lels més importants que han tingut lloc en aquesta COP» donada la necessitat urgent de vincular la crisi climàtica actual amb l’economia circular mitjançant la conscienciació sobre la contribució de les estratègies circulars a la mitigació del canvi climàtic.

Tatjana Hema, coordinadora del PNUMA / Pla d’Acció per a la Mediterrània – Conveni de Barcelona, va donar la benvinguda als participants i va subratllar la necessitat de centrar-se en les solucions i abordar la causa principal de la triple crisi planetària. Pel que fa al compromís dels països mediterranis en el Conveni de Barcelona de passar a una producció i un consum sostenibles, va descriure l’efecte dòmino positiu que aquestes pràctiques poden tenir en el planeta, en les persones i en l’economia. També va esmentar que no es tracta d’un nou paradigma en el marc del conveni, i va recordar els esforços esmerçats des de fa 40 anys. Va aclarir que les mesures vinculants jurídicament que s’han implantat situen la regió «un pas endavant» en els seus compromisos específics.

A més a més, va parlar d’algunes mesures rellevants en vigor, com ara l’Estratègia de Mitjà Termini 2022-2027, que integra clarament l’economia circular com un plantejament clau per reduir la contaminació, protegir la biodiversitat i fomentar l’ús sostenible dels recursos a la regió. També va esmentar l’Estratègia Mediterrània per al Desenvolupament Sostenible, que integra un pla d’acció regional sobre producció i consum sostenibles amb mesures específiques per a quatre àmbits: alimentació i pesca, habitatge i construcció, turisme i fabricació de productes. Sobre la recent actualització del Protocol Relatiu a la Contaminació Procedent de Fonts i Activitats Terrestres (Protocol FTCM), Tatjana Hema va explicar que s’ha integrat l’enfocament de l’economia circular —passant d’una producció més neta a solucions més sistemàtiques— i que és probable que això contribueixi al desenvolupament del nou Tractat Global sobre Plàstics.  A més a més, va felicitar MedWaves per «fer passos molt importants per assegurar-se que en les seves activitats s’aborda plenament el canvi climàtic».

Per la seva banda, Magali Outters, de MedWaves, es va referir al nexe entre el canvi climàtic i l’economia circular, i va explicar de quina manera pot generar oportunitats en la regió. Va assenyalar que, segons les estimacions, ara com ara solament el 10 % de la nostra economia és circular, de manera que hi ha un ampli marge de millora. Va afirmar que és del tot crucial que canviem la manera com consumim i produïm, i que, si bé la transició energètica és significativa, cal prestar més atenció al «potencial sense explotar» del nexe entre l’economia circular i el canvi climàtic. Aquest canvi tan important exigirà una coherència en matèria de polítiques, com també enfocaments sectorials específics i formació.

Sergio Ponsá Salas, director del Centre Tecnològic BETA, es va centrar en el valor de la transició cap a un sistema d’alimentació sostenible, i va reconèixer el paper fonamental de les administracions públiques, dels governs i de les persones a l’hora de generar impactes positius. Per la seva banda, Rifat Ünal Sayman, president de REC Türkiye —associació de Turquia per al clima, el medi ambient i els recursos—, va parlar de les oportunitats que ofereix el sector de la construcció per reduir les emissions implícites i augmentar l’eficiència dels materials. Pel que fa al tema del cost climàtic en la moda, Ayman El Zahaby, coordinador nacional d’ONUDI per a SwitchMed / MED-TEST III, va exposar les seves perspectives des del sector tèxtil. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), va concloure la sessió afirmant el següent: «Necessitem petites transicions locals cap a l’economia circular, però també transicions disruptives i a gran escala.»

El Dia de les Solucions a la COP27 va ser l’escenari perfecte per a la resta dels actes paral·lels del Pavelló Mediterrani. L’acte «Sustainable Blue Economy in the Mediterranean – A rising tide which lifts all boats » (Economia blava sostenible a la Mediterrània: una marea alta que reflota tots els vaixells), organitzat per la Unió per la Mediterrània, va reunir dos panels per respondre a les oportunitats per trobar solucions. Enrique de Villamore va participar en el panel que tractava sobre el paper de l’economia blava sostenible com a impulsora i facilitadora d’economies regionals i nacionals sostenibles. Va reflexionar sobre el fet que la recerca i l’emprenedoria han estat les impulsores del desenvolupament humà, i va encoratjar a recórrer a aquesta mena de creativitat a l’hora d’abordar els reptes planetaris actuals. Va explicar que, gràcies al treball de MedWaves, que consisteix a donar suport a ecoemprenedors que volen desenvolupar models d’economia blava i verda, s’ha arribat a les conclusions següents: que la regió mediterrània té el potencial de situar-se a l’avantguarda de les economies verda i blava; que cal continuar reforçant el suport entre països i que encara hi ha problemes de suport financer, en especial per als emprenedors verds i blaus.

Un altre acte organitzat per MedWaves, «1.5 Degree Lifestyle: sustainable consumption policies enabling actions in the Mediterranean» (Estil de vida d’1,5 °C: polítiques de consum sostenible que permetin emprendre actuacions a la Mediterrània) també es va dur a terme el Dia de les Solucions. Alessandro Miraglia va donar la benvinguda als participants que «estan convençuts que un estil de vida sostenible va molt més enllà de simples decisions individuals i que comprenen que el consum sostenible pot representar una oportunitat per a la justícia social i climàtica», i els va animar a prendre part en el debat. Va resumir els passos necessaris per col·laborar en les negociacions orientades a complir l’objectiu d’1,5 °C, i va destacar la necessitat d’establir un sistema de comptabilitat basat en el consum social per identificar oportunitats per mitigar les emissions.

Per la seva banda, Tatjana Hema, coordinadora del PNUMA/PAM, va donar la benvinguda als participants i va emmarcar el debat explicant que els impactes del canvi climàtic no són iguals per a tothom, i va reafirmar la necessitat d’«establir noves formes de governança per tal d’aconseguir una nova categoria de benestar que sigui capaç de fer front a problemes de creixement i estructurals». D’altra banda, Enrique de Villamore, director de MedWaves, va plantejar la possibilitat d’explorar l’enfocament de la demanda i els canvis de comportament com a mesures de mitigació. Els integrants del panel van exposar exemples concrets de polítiques i pràctiques basades en el consum que permeten estils de vida d’1,5 °C, i de facilitadors de la governança relacionats, com ara, entre d’altres: Lewis Akenji, director general del Hot or Cool Institute; Tarek Alkhoury, del PNUMA; Pilar Chiva, directora d’Economia Circular de l’Agència de Residus de Catalunya; Mohamed Samy, fundador i conseller delegat de GO BIKE; Harris Eyre, director de Brain Capital Alliance, i Ahmed Yassine, ambaixador del programa Young Mediterranean Voices.

El darrer acte paral·lel del dia va ser «Promoting green & blue growth innovation in the Mediterranean: adopting circular economia strategies for climate change mitigation and adaptation» (Promoció de la innovació en el creixement blau i verd a la Mediterrània: adopció d’estratègies d’economia circular per mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi), organitzat pel Programa Interreg MED i la Unimed. Magali Outters es va unir als participants per debatre per què les innovacions blava i verda haurien d’avançar en paral·lel i quina és la funció de les autoritats públiques a l’hora d’adoptar estratègies d’economia circular. Va concloure exposant la necessitat d’una economia circular, la qual exigeix un canvi sistèmic.

The MedPavilion received the support and funding of the Government of Catalonia and the EU-funded SwitchMed programme.