El Mediterrani també s’enfronta a reptes urgents. La seva gran densitat de població té un impacte important sobre els recursos ecològics. Hi viuen més de 480 milions d’habitants i la visiten 360 milions de turistes cada any, ja que el Mediterrani és la destinació turística número u del món.
A més de les pressions demogràfiques, aquesta conca semitancada és un punt de recollida dels cabals naturals dels rius que dipositen una gran quantitat de residus procedents de zones interiors. Les llargues línies costaneres atrauen el 20 % de tot el trànsit marítim, la qual cosa converteix la regió mediterrània en una de les zones més afectades per les deixalles marines del món (PNUMA/PAM, 2015).
El plàstic és el més prolífic de les deixalles marines existents a la regió: representen fins al 95-100 % de totes les deixalles flotants i més del 50 % de les deixalles dipositades en el fons marí.
La quantitat de residus plàstics que es llencen cada dia és d’unes 730 tones, l’equivalent al pes de gairebé 500 cotxes. Aquest nivell de contaminació per plàstics amenaça de superar en tonatge les poblacions de peixos en un futur molt proper. «El canvi climàtic afecta el Mediterrani molt més que la mitjana mundial, sobretot per l’augment de la temperatura de l’aire i de la superfície del mar durant tot l’any. Tot i que la temperatura mitjana de l’aire arreu del món és d’aproximadament 1,1 °C més elevada que en l’època preindustrial, les temperatures del Mediterrani són superiors a 1,5 °C. El Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC, per la sigla en anglès) també preveu un augment de la temperatura d’entre 2 i 3 °C el 2050 i de 3 a 5 °C el 2100.» SOED (PNUMA/PAM – Plan Bleu, 2020).
En ser una de les zones més afectades per les deixalles marines del món, la regió mediterrània s’enfronta a la complexitat de mitigar aquests reptes amb una onada de lideratge innovador.
Les persones i les organitzacions de tota la regió estan obligades a treballar plegades per aconseguir un canvi transformador. Centrant el potencial de canvi en l’establiment i el manteniment d’una economia circular, és evident que la transformació és possible. El fet de canviar el CPS estimula un efecte dominó d’impactes positius: abordar eficaçment el canvi climàtic, protegir i preservar la biodiversitat i fer la transició cap a una economia blava.
El Pla d’acció per a la Mediterrània (PAM) – Conveni de Barcelona treballa amb les parts contractants i els socis per complir la missió de tenir un mar i una costa saludables al Mediterrani. El desenvolupament sostenible de la regió depèn d’aquesta col·laboració.
El PAM es va establir el 1975 com un acord mediambiental multilateral en el context del Programa de mars regionals del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). Els països mediterranis i la Comunitat Europea van aprovar el PAM com a marc institucional de cooperació per fer front als reptes comuns que planteja la degradació del medi marí.
Sota els auspicis del PNUMA/PAM, l’any 1976 es va adoptar un conveni marc adreçat a la protecció del mar Mediterrani contra la contaminació, que es va modificar dues dècades més tard per integrar els conceptes clau adoptats en la històrica Conferència de Rio del 1992 i incloure les costes en el seu àmbit d’aplicació. El 1995 es va aprovar el Conveni per a la protecció del medi marí i de la regió costanera del Mediterrani (Conveni de Barcelona).
El PNUMA/PAM i les parts contractants del Conveni de Barcelona, 21 països mediterranis i la Unió Europea, han establert progressivament un marc institucional, jurídic i d’execució únic que integra els elements bàsics per a la sostenibilitat al Mediterrani.
Las tasca del PAM-Conveni de Barcelona es regeix per una Estratègia a mitjà termini (EMT) de sis anys i s’executa mitjançant programes de treball i pressupostos bianuals adoptats en les reunions de les parts contractants.
L’Estratègia a mitjà termini (EMT) del PNUMA/PAM per al període 2022-2027 es va adoptar en la 22a reunió de les parts contractants del Conveni de Barcelona i els seus protocols (COP 22, 7-10 de desembre del 2021, Antalya, Turquia).
Donant suport al paper del PNUMA/PAM com a integrador dels processos mundials a escala regional, l’estratègia inclou les contribucions a l’aplicació del Marc mundial de la biodiversitat post-2020, l’Acord de París, la Dècada d’Acció de Nacions Unides per als ODS, la Dècada per a la Restauració dels Ecosistemes de Nacions Unides i la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
«Avançar cap a un mar i una costa mediterranis sans, nets, sostenibles i resilients al clima, amb ecosistemes marins i costaners productius i diversos biològicament, on l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i els seus ODS s’assoleixin mitjançant l’aplicació efectiva del Conveni de Barcelona, els seus protocols i l’Estratègia mediterrània per al desenvolupament sostenible en benefici de les persones i la naturalesa.»
En compliment del seu mandat davant del Conveni de Barcelona, MedWaves és un centre regional dedicat a fomentar solucions d’ecoinnovació, donar suport a l’economia circular, prevenir la contaminació per plàstics i garantir alternatives segures als productes químics tòxics mitjançant la prestació de serveis d’assessorament, formació i acompanyament en l’aplicació de mesures.
Un dels objectius generals de l’EMT 2022-2027 del Conveni de Barcelona és «contribuir a l’enfocament de “reconstruir millor” el marc de Nacions Unides per a la resposta socioeconòmica immediata a la COVID-19 i cap a una “recuperació verda” del Mediterrani mitjançant el suport a models empresarials nous i sostenibles, que permetin una transició justa i verda cap a solucions basades en la naturalesa i l’economia circular».
MedWaves dona suport als objectius estratègics generals contribuint al desenvolupament empresarial sostenible. El 2011, es va crear el Programa de suport als Switchers com una iniciativa pionera dissenyada per contribuir a la creació i el desenvolupament de models de negoci i empreses verdes i circulars a la regió mediterrània. El Programa continua evolucionant amb el pas del temps per mitjà de la formació, l’assessorament, el diàleg polític, el treball en xarxa i l’accés al finançament per al desenvolupament empresarial.
La contaminació, en totes les seves formes, perjudica en gran manera els sistemes marins i amenaça la biodiversitat. En el marc del Protocol per a la protecció del mar Mediterrani contra la contaminació d’origen terrestre, MedWaves té un important paper de coordinació en donar suport a tots els actors que poden marcar la diferència. MedWaves ajuda els governs mediterranis a elaborar i implantar normatives nacionals per aturar la generació de deixalles marines i contribueix a enfortir el marc del Conveni de Barcelona relacionat amb els plàstics i les deixalles marines.
El centre actua per desvincular el desenvolupament econòmic de l’ús de plàstics, alhora que ofereix solucions innovadores que milloren el benestar social i eviten els abocaments de plàstic al medi ambient, especialment al medi marí.
MedWaves desenvolupa la seva activitat en suport de dos tractats internacionals: el Conveni de Barcelona per a la protecció del medi ambient de la regió mediterrània i el Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents (COP). El centre proposa un enfocament innovador per abordar el tema dels productes químics tòxics basat en la prevenció de l’ús de substàncies tòxiques.
En el marc del Protocol de prevenció de la contaminació del mar Mediterrani pels moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació del Conveni de Barcelona, MedWaves centra les seves activitats en l’eliminació, la prevenció i la reducció de l’ús de substàncies tòxiques donant suport i facilitant l’adopció d’alternatives segures. El centre treballa amb els governs per a l’adopció de normatives adequades, com la prohibició de determinades substàncies, com també amb la indústria, els empresaris, els experts i les organitzacions de la societat civil.